La Memòria Econòmica de Girona 2023 ha estat presentada a la Cambra de Comerç de Girona per la seva directora, Sra. Carme Poveda. L’acte ha comptat amb la participació de Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona; Pol Fages, president de la Cambra de Palamós; Pere Ayach, president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols.
L’economia de Girona registra un creixement positiu el 2023, impulsat per la indústria i els serveis
L’economia de Girona ha registrat un creixement del 2,4% el 2023, segons estimacions pròpies. Aquesta evolució positiva és lleugerament inferior a la registrada pel conjunt de Catalunya (2,9%). Cal dir que Girona va ser una de les demarcacions que més va acusar l’impacte de la pandèmia (amb una caiguda del PIB el 2020 del 14,4%), però també és una de les que va experimentar una recuperació més intensa els anys 2021-2022 (6,9% de mitjana els dos anys). La importància del sector turístic a l’economia gironina explica en bona part l’evolució favorable del VAB els darrers anys.
La marxa dels negocis, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, ha estat positiva a tots els sectors (indústria, construcció, comerç i resta de serveis) i, a més, ha millorat respecte a l’any anterior.
Més d’un terç de l’ocupació industrial creada en els darrers quatre anys a Catalunya s’ha ubicat a Girona
L’ocupació ha tancat el 2023 amb un màxim històric de gairebé 335.000 afiliats (3,4% més que el 2022). En comparació amb l’any 2019, l’ocupació és un 8,8% superior. La creació d’ocupació en aquest període 2019-2023 ha estat molt diversificada sectorialment. Les principals activitats creadores d’ocupació neta són la indústria (el 17% del total) les activitats sanitàries (14%), la construcció (10%), el comerç (9%) o les professions tècniques (5%).
Destaca sobretot l’increment de l’ocupació al sector industrial gironí. De fet, un 35% de l’ocupació industrial neta creada en els darrers tres anys a Catalunya (14.151 afiliacions més) s’han ubicat a Girona (+4.892).
Addicionalment, el nombre d’aturats registrats ha disminuït un 4,1% a finals del 2023, un descens més notable que el registrat al conjunt de Catalunya (-0,9%). A nivell comarcal, l’atur ha augmentat a les tres comarques gironines ubicades més a l’oest (la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa) i ha disminuït a les cinc restants, però amb més intensitat a dues de les comarques més turístiques (Alt Empordà i Baix Empordà).
Durant els primers sis mesos de 2024 ha continuat la intensa recuperació del mercat laboral gironí, i al juny s’ha arribat a les gairebé 380.000 afiliacions, un 2,7% més que en el mateix mes del 2023, sent la xifra més alta de la sèrie històrica.
Creixement rècord de les exportacions de béns a Girona el 2023
El 2023 les exportacions de béns (en valor) han augmentat un 4,4% –assolint una xifra rècord de 8.131 milions d’euros–, mentre que les importacions han disminuït un 1,4%. Cal recordar que Girona manté un saldo comercial positiu, a diferència del patró del conjunt de Catalunya.
Les exportacions de carn continuen sent el principal producte exportat de la regió, amb el 30,5% del total exportat per Girona i un augment del 10,2% respecte a l’any anterior; seguit pels productes químics, que representen el 16% de les exportacions gironines i s’han reduït un 8,5% el 2023. Cal destacar l’evolució favorable del cinquè producte més exportat de la demarcació, el sucre, cafè i cacau, amb un creixement del 23,8% (fins als 553 milions d’euros el 2023), el 6,8% del total exportat a Girona i el 45,9% del total exportat d’aquest producte a Catalunya.
En relació amb els primers quatre mesos del 2024, ha continuat la tendència positiva amb un creixement interanual acumulat del 6,3%, a diferència del conjunt de Catalunya que registra una disminució del 5,9%.
Finalment, el nombre d’empreses exportadores regulars a Girona ha augmentat el 2023 fins a les 1.274, un 2,2% més que l’any anterior.
El nombre de turistes a Girona assoleix xifres rècords el 2023 i tot apunta a que es tornaran a superar el 2024
El 2023 Girona va rebre 4,26 milions de turistes allotjats en hotels, un 5,8% més dels que hi va haver el 2019, percentatge superior al del conjunt de Catalunya (+2,5%).
La Costa Brava és el segon destí turístic de Catalunya –per darrere de Barcelona– en volum de pernoctacions a establiments hotelers amb 11,7 milions el 2023, i els Pirineus és el cinquè, amb 1,6 milions. Aquestes xifres suposen un increment respecte al 2022 de l’11,2% a la Costa Brava i del 5,8% als Pirineus. Tanmateix, respecte al 2019, la dada de la Costa Brava se situa un 0,5% per sota i la del Pirineus ja supera en un 10,6% la xifra prepandèmia (2019).
Durant els cinc primers mesos del 2024, el sector manté una evolució molt positiva. El nombre de turistes allotjats en hotels a Girona és un 8,9% superior respecte al mateix període de 2019, però amb evolucions diferents segons la procedència del turista: +0,5% els nacionals i +16,1% els estrangers.
Perspectives econòmiques més positives el 2024, però riscos a l’alça a mitjà termini
L’economia de Girona ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any 2024, gràcies la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació i al vigor del sector turístic.
El 2024 preveiem que el consum privat sigui el principal motor de l’economia. A mesura que la política monetària es faci menys restrictiva, la inversió millorarà, sobretot de cara al 2025. El context europeu també serà cada vegada més positiu i això beneficiarà l’economia catalana, que està cada vegada més internacionalitzada. El consens de les previsions s’està revisant a l’alça els darrers mesos, i això és símptoma de confiança econòmica. El PIB català creixerà clarament per sobre del 2% el 2024 i 2025, mantenint un diferencial positiu respecte a la zona euro (creixerà un 0,8% i 1,4%, segons la Comissió Europea). Però es mantenen els riscos associats als conflictes geopolítics i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst.
L’Indicador de confiança empresarial (ICE) a les cambres de Girona mostra un alentiment del dinamisme econòmic de cara al tercer trimestre, després d’un segon trimestre molt positiu. Tot i així, la variació trimestral de l’ICE segueix mostrant una evolució positiva per al 3T 2024 (+2,0%).
L’impacte de la transició climàtica sobre les comarques gironines
S’incorpora també a la Memòria un posicionament de l’impacte de la crisi climàtica sobre el present i el futur del teixit empresarial gironí, signat per Joan Vila, CEO d’LC Paper i habitual col·laborador cameral. En aquest article, Vila emfatitza el paper central de l’augment de la productivitat com a instrument clau per millorar el benestar de la ciutadania, així com la necessitat d’un canvi de paradigma en relació amb l’augment sistemàtic del deute com a impulsor del creixement econòmic. Destaca també el dèficit entre la capacitat de generació i la demanda d’energia i recomana inversions en economia circular i la priorització de projectes socialment responsables. També proposa que les empreses calculin la seva petjada de carboni i de recursos hídrics, per conèixer de forma objectiva el seu impacte ambiental i poder aplicar bones polítiques de sostenibilitat.
